Search
  • Esparducer Manzano

Depressió en el canvi d'etapa del cicle vital

Sovint les persones que acudeixen a consulta psicològica amb simptomatologia depresiva esmenten canvis important recents en el seu cicle vital, o canvis d'etapa. Així, s'acaben de jubilar o potser els fills s'han pogut emancipar i troben la casa buida, o potser una recent paternitat/maternitat ha provocat un canvi profund en el seu ritme i objectiu vital que els pot tenir descolocats.

És habitual que una persona que s'acaba de jubilar, per exemple, i que inclús desitja fer-ho, amb un nivell econòmic suficient, sense problemes familiars ni de salut importants es trobi deprimida i ansiosa, obsessionada per coses banals, sense ganes de fer res, incapaç de gaudir de la jubilació que potser imaginava com unes "vacances interminables i ben guanyades". De seguida, amics, coneguts i familiars poden acudir a "animar" la persona amb comentaris de l'estil "no tens motius per estar així", o "mira la cara possitiva de la vida: no et pots queixar"...segurament la persona amb depressió també troba sense fonament el seu estat anímic o no hi veu la raó i inclús pot sentir-se culpable per trobar-se en aquest estat incapacitant, sentint els arguments dels altres com encara més culpabilitzadors, afegint malestar i dolor.

Pels psicoterapeutes aquesta és una de les consultes clàssiques amb millor pronòstic i evolució ara que, si no hi ha problemes subjacents significatius a aquest malestar i el client s'involucra en la teràpia, en relativament poques sessions es pot assolir la superació d'aquest episodi sense més incidències.

Primer, a grans trets i obviant el canvi específic i idiosincràsia del client, cal treballar el DOL per la vida anterior que hi portava en la que la feina, si és el cas tractat, tenia un paper molt important a la vida: proveïa d'una rutina, objectiu a curt, mitjà i potser a llarg termini, li agradava i el connectava amb el món, segurament feia sentir la persona eficaç, l'abastia de relacions socials i contactes amb altres persones, li donava el sentit d'autonomia i de responsabilitat sobre ella mateixa i molts altres significats que hi podia tenir i que cal que expressi cognitiva i emocionalment per poder travessar el dolor d'aquesta pèrdua.

Per un altra banda, cal treballar el dia a dia intentant arrencar o instaurant de nou una sèrie de rutines de salut i autocures, estratègies per combatre l'aïllament i en general fer sentir la persona connectada amb el món, els altres i amb ella mateixa: règim de sortides, prendre el sol, una mica d'esport, donar-se petits capricis i intentant el seu gaudiment (un cafè amb una amiga, una planta, una sortida al cinema, una tarda d'esport i platja...)....de mimar-se i estimar-se. Primer amb objectius petits per anar ampliant-los, posant paraules i connectant amb el aquí i ara.

Més endavant cal anar apamant un nou projecte vital que ompli la vida de la persona i que per a ella tingui sentit, omplint els forats deixats per allò perdut i treballat al dol. En aquest aspecte, una bona feina d'afrontament del dol esmentat, acompanyat d'autocures, autoestima i empoderament per a refer la manera de viure i sentir la vida preparen per encarar aquesta nova construcció psicològica vital que la pot tornar a omplir de sentit la seva existència, dotant-la novament d'autonomia i dignitat, i recuperant la pau, l'energia i les ganes de viure per escriure un nou capítol en el seu camí existencial.


49 views